Conclusió final


Espanya, com a concepte unitari i com a nació, és una invenció recent. La seva construcció històrica es fonamenta en la falsificació institucionalitzada a partir de 1738 amb la Real Academia de la Historia. El món coneix una història falsejada perquè ha estat escrita, repetida i exportada des de Castella.

Avui, la responsabilitat és restituir la realitat. Per això proposem la creació de l’Acadèmia d’Història Catalana Lliure (AHCL), que ha de convertir-se en l’eina per reconstruir la memòria històrica, trencar el mite i retornar a cada poble peninsular la seva veritable història.

Aquesta tasca no és només acadèmica, sinó també política i cultural, perquè la falsificació de la història és encara avui un instrument de dominació. Per això, restituir la realitat no és únicament una qüestió de rigor històric, sinó també un acte de resistència i de descolonització.

    I

Algunes pinzellades


1.    Els Orígens dels Regnes Peninsulars (Segles XIII - XV)

La realitat dels regnes independents: Castella, Aragó, Portugal, i els Països Catalans.

El mite de la “Unificació” amb els Reis Catòlics: només unió dinàstica, no política ni territorial.

2.   Colonització i l'Imperi de Castella (Segles XVI - XVII)

Qui va colonitzar Amèrica? El paper central de Castella.

L’imperi “espanyol”: una falsificació posterior d’un imperi realment castellà.

3.   Els Reinos de las Españas: La fragmentació real (Segles XVII - XVIII)

Pluralitat dels regnes.

Cervantes i altres figures: no podien ser “espanyols” perquè Espanya no existia.

4.   La Guerra de Successió i la Castilianització Forçada (1714)

Imposició de les lleis castellanes i repressió dels altres regnes.

El fals mite d’una Espanya unitària després de 1714.

5.   La Creació de la Real Academia de la Historia (1738): El Naixement de la Fake History

Objectius fundacionals de la RAH: crear un relat unificat per legitimar la monarquia borbònica.

Acadèmia com a eina de manipulació: “academitzar” el relat de Castella i convertir-lo en “història d’Espanya”.

Impacte: educació, llibres de text i transmissió cultural fins avui.

Exemples de mites creats: Colom i la conquesta d’Amèrica com a “espanyols”, o els Reis Catòlics com a “fundadors d’Espanya”.

6.   El Segle XIX: L’invent de l’Espanya moderna

Com es construeix l’Estat-nació espanyol.

Guerres carlines i revolucions liberals: imposició del nacionalisme castellà.

7.   Franquisme i reescriptura total (Segle XX)

Manipulació de la història sota Franco.

Repressió cultural i ocultació de la pluralitat peninsular.

8.   Conclusions: Espanya com a mite històric

Resum de les falsedats.

La RAH com a nucli fundacional de la fake history.

Crida a la creació de l’AHCL (Acadèmia d’Història Catalana Lliure) per restituir la veritat històrica.

Personatges i esdeveniments que mai van ser "espanyols"

Casos emblemàtics (Colom, Reis Catòlics, Lepant, Felip II, Conquesta de Granada, Segle d’Or, Cortés, Covadonga, Tordesillas, San Quintín, Navarra, Aljubarrota, Expulsió dels moriscs, Guerra dels Segadors, Corpus de Sang, Inquisició, Decrets de Nova Planta, Sicília i Nàpols, etc.).

Cada cas demostrarà com la historiografia espanyola els ha apropiat i reetiquetat, quan en realitat pertanyien a contextos concrets (Castella, Aragó, València, Catalunya, Portugal) i mai a una entitat anomenada “Espanya”, que no existia.

 

1.    El Descobriment d'Amèrica (1492)

Cristòfor Colom: Sovint es presenta com a heroi espanyol, però va navegar per la Corona de Castella, no per "Espanya". En aquell moment, no hi havia una identitat política espanyola consolidada.

Els regnes d'Aragó i València, per exemple, no van tenir part en aquest descobriment.

2.   Els Reis Catòlics (Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella)

Els Reis Catòlics es veuen sovint com els fundadors d'Espanya, però en realitat van governar dues corones separades (Castella i Aragó), amb lleis i institucions pròpies. Mai van unificar Espanya.

3.   La Batalla de Lepant (1571)

Sovint atribuïda com una victòria espanyola, però va ser una aliança entre diverses potències europees, incloent la Corona de Castella, la República de Venècia i els Estats Pontificis. La contribució catalana també és ignorada.

4.   Els Àustries i Felip II (1527-1598)

Felip II, tot i ser considerat un "rei d'Espanya", en realitat governava múltiples territoris que no estaven units políticament com Espanya. Va ser un rei de Castella, dels Països Baixos, Nàpols, etc.

5.   La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)

Es ven sovint com un conflicte intern espanyol, però en realitat va ser una guerra europea amb grans implicacions per a Catalunya, Aragó i Castella. La guerra va acabar amb la imposició de lleis castellanes a tot el territori.

6.   La Conquesta de Granada (1492)

La conquesta del regne de Granada per part dels Reis Catòlics és presentada com una victòria espanyola, però va ser en realitat una campanya militar del Regne de Castella.

7.   El Segle d'Or Espanyol (XVI - XVII)

Aquest període es presenta com una època daurada de la cultura espanyola, però la majoria dels artistes i escriptors eren de Castella o altres regnes que no es consideraven "espanyols".

8.   Hernán Cortés (1485-1547) i la Conquesta de Mèxic

Hernán Cortés, conqueridor de l'imperi asteca, sovint es presenta com un heroi espanyol. En realitat, va servir la Corona de Castella, i la identitat espanyola encara no existia.

9.   La Batalla de Covadonga (722)

          Vista com l'inici de la "Reconquesta", però en realitat va ser un petit conflicte al Regne d'Astúries, sense implicacions per a una Espanya que encara no existia.

10.  El Tractat de Tordesillas (1494)

Acord entre Castella i Portugal per dividir el Nou Món, però cap dels dos regnes es considerava espanyol.

11.  La Batalla de San Quintín (1557)

Una victòria militar de Felip II, atribuïda a Espanya, però dirigida per Castella en una guerra europea.

12.  La Conquesta de Navarra (1512):

Per què no era espanyola?: La conquesta de Navarra va ser dirigida pel Regne de Castella, i Navarra va mantenir durant molts anys un estatus separat fins que va ser finalment incorporada al Regne de Castella.

13.  La Batalla d'Aljubarrota (1385):

Per què no era espanyola?: Una batalla entre Portugal i Castella per la successió portuguesa. Cap de les dues parts implicades es consideraven espanyoles.

14.  L'expulsió dels moriscs (1609-1614):

Per què no era un fet espanyol?: La decisió de Felipe III va afectar principalment la Corona de Castella i València, però no era un acte d'un estat espanyol unit.

15.  La Guerra dels Segadors (1640-1652):

Per què no era espanyola?: Una guerra de rebel·lió a Catalunya contra les imposicions de Castella. Sovint es presenta com una guerra "espanyola", però va ser una lluita entre Catalunya i la Corona de Castella.

16.  El Concili de Trento (1545-1563):

Per què no és espanyol?: Aquest esdeveniment religiós va tenir implicacions globals, però les decisions que afectaven els territoris de la península van ser preses dins d'un context fragmentat, sota el control de diferents corones, no d'Espanya.

17.  El Tractat de Barcelona (1493):

Per què no era espanyol?: Un acord entre el Regne de França i el Regne d'Aragó (Ferran el Catòlic) que no va implicar Castella ni cap concepte d'Espanya.

Efemèrides

18.  El Corpus de Sang (1640):

Revolta popular a Barcelona contra l'exèrcit de Felip IV, que sovint es presenta com un conflicte "espanyol", però era una rebel·lió directa contra Castella.

19.  La Creació de la Inquisició Espanyola (1478):

Tot i que sovint es presenta com un projecte "espanyol", la Inquisició va ser establerta sota la Corona de Castella i no va ser un projecte unitari dels regnes peninsulars.

20. Els Decrets de Nova Planta (1716):

Sovint es consideren una mesura "espanyola", però en realitat van ser imposicions de Castella per acabar amb els furs i les lleis pròpies d'altres territoris, com Catalunya i Aragó.

21.  La Conquesta de Sicília i Nàpols

Les conquestes aragoneses es presenten sovint com "espanyoles", però en realitat van ser operacions militars d'Aragó.

Personatges

22. Isabel la Catòlica (1451-1504):

Per què no era espanyola?: Tot i ser coneguda com a Reina d'Espanya, Isabel només va regnar sobre la Corona de Castella. Va unificar dinàsticament amb Aragó, però no políticament.

23. Fernando el Catòlic (1452-1516):

Per què no era espanyol?: Va governar el Regne d'Aragó i altres territoris, però mai Espanya com a tal.

24. Joanot Martorell (1413-1468):

Per què no era espanyol?: L'autor de Tirant lo Blanc, un dels textos més importants en català, va ser un cavaller i escriptor valencià en una època en què no existia cap noció d'Espanya.

25. Alfons X el Savi (1221-1284):

Per què no era espanyol?: Rei de Castella i Lleó, va ser un gran impulsor de la cultura, però no pot ser considerat espanyol en el sentit modern del terme.

26. El Gran Capità (Gonzalo Fernández de Córdoba, 1453-1515):

Per què no era espanyol?: Considerat un heroi militar "espanyol", en realitat va ser un comandant castellà que va servir sota els Reis Catòlics.

27. Cervantes (1547-1616)

Miguel de Cervantes: Com ja hem parlat, és un cas clar d'un personatge nascut al Regne de Castella, no a Espanya. La seva obra El Quixot ha estat "espanyolitzada" a posteriori.

28. El Cid Campeador (1043-1099)

Rodrigo Díaz de Vivar, el famós Cid, és una figura mítica a Castella, però no tenia cap concepció d'Espanya. Va ser un líder militar al servei de reis de diversos regnes, incloent el de Castella.

29. Els Borja (o Borgia)

Aquesta família valenciana de gran influència a l'Església Catòlica sovint es vincula amb "Espanya", però la seva influència va ser dins del Regne de València, i mai van tenir relació amb una Espanya unificada.

Conclusió final

Espanya, com a concepte unitari i com a nació, és una invenció recent. La seva construcció històrica es fonamenta en la falsificació institucionalitzada a partir de 1738 amb la Real Academia de la Historia. El món coneix una història falsejada perquè ha estat escrita, repetida i exportada des de Castella.

Avui, la responsabilitat és restituir la realitat. Per això proposem la creació de l’Acadèmia d’Història Catalana Lliure (AHCL), que ha de convertir-se en l’eina per reconstruir la memòria històrica, trencar el mite i retornar a cada poble peninsular la seva veritable història.

Aquesta tasca no és només acadèmica, sinó també política i cultural, perquè la falsificació de la història és encara avui un instrument de dominació. Per això, restituir la realitat no és únicament una qüestió de rigor històric, sinó també un acte de resistència i de descolonització.


El mite d'Espanya: L'Espanya que mai va existir

Introducció al Projecte i Objectiu del Blog

Aquest projecte, titulat "El mite d'Espanya: L'Espanya que mai va existir", neix amb l'objectiu de desmuntar les falsedats, inexactituds i tergiversacions que s'han anat perpetuant al llarg dels segles sobre la història de la península Ibèrica. Històricament, s'ha creat una narrativa que presenta Espanya com una entitat nacional unificada des de temps immemorials, però aquesta idea és un constructe que no reflecteix la realitat de la seva història.

Objectiu: El projecte es proposa revelar i documentar els personatges, esdeveniments i efemèrides que, malgrat ser venuts com a "espanyols", pertanyien a una realitat històrica on Espanya no existia com a nació o estat unit. Es tracta de contextualitzar correctament la pluralitat de regnes i territoris peninsulars que van existir abans de la consolidació d’Espanya com a entitat política moderna a la segona meitat del segle XIX. A través d'una anàlisi exhaustiva, es revisarà i corregirà la manipulació històrica.

El propòsit final és oferir una visió clara i realista d'una història que ha estat distorsionada per interessos polítics i nacionals, fent que el lector comprengui que molts dels personatges i esdeveniments que es presenten com a "espanyols" en realitat mai ho van ser ni van saber de l’existència d’Espanya. Aquesta revisió és fonamental per no deixar que les falses narratives històriques continuïn definint el relat futur.

El punt d’inflexió en la construcció del relat inventat d’Espanya no arriba amb els Reis Catòlics ni amb el 1714, sinó amb la institucionalització acadèmica de la falsificació històrica a partir de 1738, amb la creació de la Real Academia de la Historia (RAH). Aquest organisme va esdevenir l’eina oficial per reinventar, uniformitzar i difondre una història esbiaixada, a mida dels interessos de la monarquia borbònica.”

La creació de la Real Academia de la Historia el 1738 va ser el pecat original de la història inventada d’Espanya. Fins aquell moment, la pluralitat de regnes peninsulars encara mantenia la seva pròpia memòria i relat històric. Però amb aquesta institució, la monarquia borbònica va posar en marxa una maquinària sistemàtica per esborrar la diversitat i construir, des dels despatxos oficials, una versió única i falsejada: la del naixement d’una nació (que fins mes d’un segle després no es començaria a anomenar com Espanya) eterna i indivisible. Aquesta operació, feta amb intencionalitat política i disfressada d’autoritat acadèmica, és l’origen de la fake history que encara avui domina manuals escolars i discursos oficials. El món encara avui coneix la versió falsa (perquè va ser institucionalitzada, repetida i exportada).

Recuperació de la veritat històrica

La recuperació de la veritat històrica és un pas fonamental per entendre com s’ha construït el relat d’Espanya i com aquest relat ha influït en la percepció de la seva identitat nacional. Durant segles, els fets han estat manipulats o reinterpretats per acomodar una narrativa que buscava legitimar un projecte polític d'unificació peninsular sota la bandera d'Espanya. En revisar i corregir aquests relats, es restitueix la veritat dels regnes i territoris que han estat esborrats o simplificats en aquesta construcció històrica. Això permet als pobles que conformen la península Ibèrica, com Catalunya, Aragó, el País Basc, o València, recuperar el lloc que els correspon en la seva pròpia història.

Importància de corregir la història per evitar falses narratives en el futur

Corregir la història no és només un exercici de justícia històrica, sinó una necessitat per evitar que les falses narratives continuïn modelant les generacions futures. Una història mal explicada perpetua idees errònies que afecten tant la identitat dels pobles com la comprensió del món en què vivim. Quan la història es tergiversa, les persones tendeixen a prendre decisions i construir ideologies basades en enganys. Així, aquest projecte no només busca aclarir el passat, sinó que també vol garantir que el futur es construeixi sobre una base històrica veraç, on cada regne, cultura i nació peninsular pugui reconèixer i reivindicar la seva pròpia veritat, lliure de manipulacions polítiques.