1.
Els Orígens dels Regnes Peninsulars (Segles XIII
- XV)
La realitat dels regnes independents: Castella, Aragó,
Portugal, i els Països Catalans.
El mite de la “Unificació” amb els Reis Catòlics: només unió
dinàstica, no política ni territorial.
2. Colonització i l'Imperi de Castella (Segles XVI - XVII)
Qui va colonitzar Amèrica? El paper central de Castella.
L’imperi “espanyol”: una falsificació posterior d’un imperi
realment castellà.
3. Els Reinos de las Españas: La fragmentació real (Segles XVII - XVIII)
Pluralitat dels regnes.
Cervantes i altres figures: no podien ser “espanyols” perquè
Espanya no existia.
4. La Guerra de Successió i la Castilianització Forçada (1714)
Imposició de les lleis castellanes i repressió dels altres
regnes.
El fals mite d’una Espanya unitària després de 1714.
5. La Creació de la Real Academia de la Historia (1738): El Naixement de la Fake History
Objectius fundacionals de la RAH: crear un relat unificat
per legitimar la monarquia borbònica.
Acadèmia com a eina de manipulació: “academitzar” el relat
de Castella i convertir-lo en “història d’Espanya”.
Impacte: educació, llibres de text i transmissió cultural
fins avui.
Exemples de mites creats: Colom i la conquesta d’Amèrica com
a “espanyols”, o els Reis Catòlics com a “fundadors d’Espanya”.
6. El Segle XIX: L’invent de l’Espanya moderna
Com es construeix l’Estat-nació espanyol.
Guerres carlines i revolucions liberals: imposició del
nacionalisme castellà.
7. Franquisme i reescriptura total (Segle XX)
Manipulació de la història sota Franco.
Repressió cultural i ocultació de la pluralitat peninsular.
8. Conclusions: Espanya com a mite històric
Resum de les falsedats.
La RAH com a nucli fundacional de la fake history.
Crida a la creació de l’AHCL (Acadèmia d’Història Catalana Lliure) per restituir la veritat històrica.
Personatges i esdeveniments que mai van ser "espanyols"
Casos emblemàtics (Colom, Reis Catòlics, Lepant, Felip II,
Conquesta de Granada, Segle d’Or, Cortés, Covadonga, Tordesillas, San Quintín,
Navarra, Aljubarrota, Expulsió dels moriscs, Guerra dels Segadors, Corpus de
Sang, Inquisició, Decrets de Nova Planta, Sicília i Nàpols, etc.).
Cada cas demostrarà com la historiografia espanyola els ha
apropiat i reetiquetat, quan en realitat pertanyien a contextos concrets
(Castella, Aragó, València, Catalunya, Portugal) i mai a una entitat anomenada
“Espanya”, que no existia.
1. El Descobriment d'Amèrica (1492)
Cristòfor Colom: Sovint es presenta com a heroi espanyol,
però va navegar per la Corona de Castella, no per "Espanya". En
aquell moment, no hi havia una identitat política espanyola consolidada.
Els regnes d'Aragó i València, per exemple, no van tenir
part en aquest descobriment.
2. Els Reis Catòlics (Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella)
Els Reis Catòlics es veuen sovint com els fundadors
d'Espanya, però en realitat van governar dues corones separades (Castella i
Aragó), amb lleis i institucions pròpies. Mai van unificar Espanya.
3. La Batalla de Lepant (1571)
Sovint atribuïda com una victòria espanyola, però va ser una
aliança entre diverses potències europees, incloent la Corona de Castella, la
República de Venècia i els Estats Pontificis. La contribució catalana també és
ignorada.
4. Els Àustries i Felip II (1527-1598)
Felip II, tot i ser considerat un "rei d'Espanya",
en realitat governava múltiples territoris que no estaven units políticament
com Espanya. Va ser un rei de Castella, dels Països Baixos, Nàpols, etc.
5. La Guerra de Successió Espanyola (1701-1714)
Es ven sovint com un conflicte intern espanyol, però en
realitat va ser una guerra europea amb grans implicacions per a Catalunya,
Aragó i Castella. La guerra va acabar amb la imposició de lleis castellanes a
tot el territori.
6. La Conquesta de Granada (1492)
La conquesta del regne de Granada per part dels Reis
Catòlics és presentada com una victòria espanyola, però va ser en realitat una
campanya militar del Regne de Castella.
7. El Segle d'Or Espanyol (XVI - XVII)
Aquest període es presenta com una època daurada de la
cultura espanyola, però la majoria dels artistes i escriptors eren de Castella
o altres regnes que no es consideraven "espanyols".
8. Hernán Cortés (1485-1547) i la Conquesta de Mèxic
Hernán Cortés, conqueridor de l'imperi asteca, sovint es
presenta com un heroi espanyol. En realitat, va servir la Corona de Castella, i
la identitat espanyola encara no existia.
9. La Batalla de Covadonga (722)
Vista
com l'inici de la "Reconquesta", però en realitat va ser un petit
conflicte al Regne d'Astúries, sense implicacions per a una Espanya que encara
no existia.
10. El Tractat de Tordesillas (1494)
Acord entre Castella i Portugal per dividir el Nou Món, però
cap dels dos regnes es considerava espanyol.
11. La Batalla de San Quintín (1557)
Una victòria militar de Felip II, atribuïda a Espanya, però
dirigida per Castella en una guerra europea.
12. La Conquesta de Navarra (1512):
Per què no era espanyola?: La conquesta de Navarra va ser
dirigida pel Regne de Castella, i Navarra va mantenir durant molts anys un
estatus separat fins que va ser finalment incorporada al Regne de Castella.
13. La Batalla d'Aljubarrota (1385):
Per què no era espanyola?: Una batalla entre Portugal i
Castella per la successió portuguesa. Cap de les dues parts implicades es
consideraven espanyoles.
14. L'expulsió dels moriscs (1609-1614):
Per què no era un fet espanyol?: La decisió de Felipe III va
afectar principalment la Corona de Castella i València, però no era un acte
d'un estat espanyol unit.
15. La Guerra dels Segadors (1640-1652):
Per què no era espanyola?: Una guerra de rebel·lió a
Catalunya contra les imposicions de Castella. Sovint es presenta com una guerra
"espanyola", però va ser una lluita entre Catalunya i la Corona de
Castella.
16. El Concili de Trento (1545-1563):
Per què no és espanyol?: Aquest esdeveniment religiós va
tenir implicacions globals, però les decisions que afectaven els territoris de
la península van ser preses dins d'un context fragmentat, sota el control de
diferents corones, no d'Espanya.
17. El Tractat de Barcelona (1493):
Per què no era espanyol?: Un acord entre el Regne de França i el Regne d'Aragó (Ferran el Catòlic) que no va implicar Castella ni cap concepte d'Espanya.
Efemèrides
18. El Corpus de Sang (1640):
Revolta popular a Barcelona contra l'exèrcit de Felip IV,
que sovint es presenta com un conflicte "espanyol", però era una
rebel·lió directa contra Castella.
19. La Creació de la Inquisició Espanyola (1478):
Tot i que sovint es presenta com un projecte
"espanyol", la Inquisició va ser establerta sota la Corona de
Castella i no va ser un projecte unitari dels regnes peninsulars.
20. Els Decrets de Nova Planta (1716):
Sovint es consideren una mesura "espanyola", però
en realitat van ser imposicions de Castella per acabar amb els furs i les lleis
pròpies d'altres territoris, com Catalunya i Aragó.
21. La Conquesta de Sicília i Nàpols
Les conquestes aragoneses es presenten sovint com "espanyoles", però en realitat van ser operacions militars d'Aragó.
Personatges
22. Isabel la Catòlica (1451-1504):
Per què no era espanyola?: Tot i ser coneguda com a Reina
d'Espanya, Isabel només va regnar sobre la Corona de Castella. Va unificar
dinàsticament amb Aragó, però no políticament.
23. Fernando el Catòlic (1452-1516):
Per què no era espanyol?: Va governar el Regne d'Aragó i
altres territoris, però mai Espanya com a tal.
24. Joanot Martorell (1413-1468):
Per què no era espanyol?: L'autor de Tirant lo Blanc, un
dels textos més importants en català, va ser un cavaller i escriptor valencià
en una època en què no existia cap noció d'Espanya.
25. Alfons X el Savi (1221-1284):
Per què no era espanyol?: Rei de Castella i Lleó, va ser un
gran impulsor de la cultura, però no pot ser considerat espanyol en el sentit
modern del terme.
26. El Gran Capità (Gonzalo Fernández de Córdoba, 1453-1515):
Per què no era espanyol?: Considerat un heroi militar
"espanyol", en realitat va ser un comandant castellà que va servir
sota els Reis Catòlics.
27. Cervantes (1547-1616)
Miguel de Cervantes: Com ja hem parlat, és un cas clar d'un
personatge nascut al Regne de Castella, no a Espanya. La seva obra El Quixot ha
estat "espanyolitzada" a posteriori.
28. El Cid Campeador (1043-1099)
Rodrigo Díaz de Vivar, el famós Cid, és una figura mítica a
Castella, però no tenia cap concepció d'Espanya. Va ser un líder militar al
servei de reis de diversos regnes, incloent el de Castella.
29. Els Borja (o Borgia)
Aquesta família valenciana de gran influència a l'Església Catòlica sovint es vincula amb "Espanya", però la seva influència va ser dins del Regne de València, i mai van tenir relació amb una Espanya unificada.
Conclusió final
Espanya, com a concepte unitari i com a nació, és una
invenció recent. La seva construcció històrica es fonamenta en la falsificació
institucionalitzada a partir de 1738 amb la Real Academia de la Historia. El
món coneix una història falsejada perquè ha estat escrita, repetida i exportada
des de Castella.
Avui, la responsabilitat és restituir la realitat. Per això
proposem la creació de l’Acadèmia d’Història Catalana Lliure (AHCL), que ha de
convertir-se en l’eina per reconstruir la memòria històrica, trencar el mite i
retornar a cada poble peninsular la seva veritable història.
Aquesta tasca no és només acadèmica, sinó també política i
cultural, perquè la falsificació de la història és encara avui un instrument de
dominació. Per això, restituir la realitat no és únicament una qüestió de rigor
històric, sinó també un acte de resistència i de descolonització.