El mite d'Espanya: L'Espanya que mai va existir

Introducció al Projecte i Objectiu del Blog

Aquest projecte, titulat "El mite d'Espanya: L'Espanya que mai va existir", neix amb l'objectiu de desmuntar les falsedats, inexactituds i tergiversacions que s'han anat perpetuant al llarg dels segles sobre la història de la península Ibèrica. Històricament, s'ha creat una narrativa que presenta Espanya com una entitat nacional unificada des de temps immemorials, però aquesta idea és un constructe que no reflecteix la realitat de la seva història.

Objectiu: El projecte es proposa revelar i documentar els personatges, esdeveniments i efemèrides que, malgrat ser venuts com a "espanyols", pertanyien a una realitat històrica on Espanya no existia com a nació o estat unit. Es tracta de contextualitzar correctament la pluralitat de regnes i territoris peninsulars que van existir abans de la consolidació d’Espanya com a entitat política moderna a la segona meitat del segle XIX. A través d'una anàlisi exhaustiva, es revisarà i corregirà la manipulació històrica.

El propòsit final és oferir una visió clara i realista d'una història que ha estat distorsionada per interessos polítics i nacionals, fent que el lector comprengui que molts dels personatges i esdeveniments que es presenten com a "espanyols" en realitat mai ho van ser ni van saber de l’existència d’Espanya. Aquesta revisió és fonamental per no deixar que les falses narratives històriques continuïn definint el relat futur.

El punt d’inflexió en la construcció del relat inventat d’Espanya no arriba amb els Reis Catòlics ni amb el 1714, sinó amb la institucionalització acadèmica de la falsificació històrica a partir de 1738, amb la creació de la Real Academia de la Historia (RAH). Aquest organisme va esdevenir l’eina oficial per reinventar, uniformitzar i difondre una història esbiaixada, a mida dels interessos de la monarquia borbònica.”

La creació de la Real Academia de la Historia el 1738 va ser el pecat original de la història inventada d’Espanya. Fins aquell moment, la pluralitat de regnes peninsulars encara mantenia la seva pròpia memòria i relat històric. Però amb aquesta institució, la monarquia borbònica va posar en marxa una maquinària sistemàtica per esborrar la diversitat i construir, des dels despatxos oficials, una versió única i falsejada: la del naixement d’una nació (que fins mes d’un segle després no es començaria a anomenar com Espanya) eterna i indivisible. Aquesta operació, feta amb intencionalitat política i disfressada d’autoritat acadèmica, és l’origen de la fake history que encara avui domina manuals escolars i discursos oficials. El món encara avui coneix la versió falsa (perquè va ser institucionalitzada, repetida i exportada).

Recuperació de la veritat històrica

La recuperació de la veritat històrica és un pas fonamental per entendre com s’ha construït el relat d’Espanya i com aquest relat ha influït en la percepció de la seva identitat nacional. Durant segles, els fets han estat manipulats o reinterpretats per acomodar una narrativa que buscava legitimar un projecte polític d'unificació peninsular sota la bandera d'Espanya. En revisar i corregir aquests relats, es restitueix la veritat dels regnes i territoris que han estat esborrats o simplificats en aquesta construcció històrica. Això permet als pobles que conformen la península Ibèrica, com Catalunya, Aragó, el País Basc, o València, recuperar el lloc que els correspon en la seva pròpia història.

Importància de corregir la història per evitar falses narratives en el futur

Corregir la història no és només un exercici de justícia històrica, sinó una necessitat per evitar que les falses narratives continuïn modelant les generacions futures. Una història mal explicada perpetua idees errònies que afecten tant la identitat dels pobles com la comprensió del món en què vivim. Quan la història es tergiversa, les persones tendeixen a prendre decisions i construir ideologies basades en enganys. Així, aquest projecte no només busca aclarir el passat, sinó que també vol garantir que el futur es construeixi sobre una base històrica veraç, on cada regne, cultura i nació peninsular pugui reconèixer i reivindicar la seva pròpia veritat, lliure de manipulacions polítiques.